AMPA LA MAR BELLA

El meu fill va fer la primària a la pública. Quan vaig decidir en quin institut apuntar-lo començava jo a fer substitucions a la pública (soc professora de secundària) i vaig veure des de dins el que passava. A primària els pares estem molt informats i els alumnes tenen un bon seguiment, ja que tenen el mateix tutor moltes hores al dia. A secundària aquest seguiment, no diré que desapareix, però en alguns casos sí, i en d’altres pot quedar molt reduït. Perquè? Perque l’alumne veu el seu tutor molt poques hores a la setmana, hi ha dies que ni el veu. A les escoles concertades petites aquest problema pot durar nomes un o dos mesos, a principi de 1r d’ESO, i després desapareix, pq els professors son bastant fixes i pertant coneixen bé els alumnes, ja que l»escola és petita i tenen els mateixos alumnes any rera any, que van avançant de curs, només han de conèixer els 60 nous de primer (suposant dos línies). Als instituts públics, en canvi, hi ha molt canvi de professorat cada any, el professor que arriba ha de coneixer de nou 200 o 300 alumnes més tot l’equip de professorat. Són moltes cares noves. Triga més d’un trimestre a identificar tots els noms i totes les cares, i tot el curs a conèixer bé les dificultats d’aprenentatge de cada alumne. Quan ho comença a dominar potser el canvien d’institut. Aquest sistema dificulta el bon seguiment dels alumnes i la sensació d’ampar de l’adolescent, que té conseqüències en el seu comportament i en l’assoliment de les competències personals i socials, que solen afectar molt l’assoliment de la resta de competències.
Des d’aquí faig una petició a totes les AMPES de secundària i a la federació d’AMPES de Catalunya, per buscar una solució que incentivi el professorat a quedar-se alguns anys a la mateixa escola. Se m’acudeixen algunes idees concretes per aconseguir-ho que podríem debatre més endavant.
Per una educació secundària de qualitat!