La lluita de les sardines continua..

Fannewsclub

Pares reivindiquen davant l’Ajuntament més places a l’escola pública i lliure

Prop de 500 persones s’han reunit a la plaça Sant Jaume per reivindicar més escoles públiques i no més grups addicionals a les escoles

Les AMPAs de diferents escoles públiques de Barcelona s’han aplegat aquest divendres a la tarda davant l’Ajuntament de la ciutat, per demanarmés places a l’escola pública i evitar les classes ‘bolets‘, una mesura que troben “insuficient i que a més, segons el col·lectiu, “redueix la qualitat” educativa.

La concentració ha reunit a més de 500 persones, entre pares i fills que han posat de manifest la manca d’espai a l’escola pública i exigeixen a l’administració una sol·lució per les famílies que es queden fora. “L’escola pública és una escola demandada a Barcelona i no compta amb el suficient espai”, explica Marta Aragón, membre de l’AMPA escola la Mar Bella (Poble Nou).

En aquest sentit, l’AMPA critica el fet que la sol·lució del consorci sigui degenerar grups addicionals per crear els anomenats grups bolets: “aquests grups van en detriment de la qualitat del centre, el que cal són més escoles”, afirma Aragón que afegeix que la resposta del consorci sempre s’ha recolzat en el fet que la natalitat ha baixat, argumentant que no te sentit crear noves escoles.

En el cas de l’escola La Mar Bella, el consorci ha decidit crear una línia més, tot i que, segons la membre de l’AMPA de Poble Nou, encara no hi ha un projecte clar per ampliar l’escola i poder acollir el doble dels nens conseqüència d’aquesta nova línia. Aquesta mare assegura que el problema ha sorgit a causa de la “falta de previsió i de pressupost a causa de la crisi econòmica, la qual es tradueix en una manca d’inversió” en el sector educatiu públic.

Entre els cartells i pancartes que han aixecat els pares a les portes de l’Ajuntament de Barcelona s’hi podien llegir algunes demandes del col·lectiu, com ara “els nostres fills no són sardines”, “els números enganyen” o “fora els bolets”.

Foto: Hugo Fernàndez
Foto: Hugo Fernàndez

Per la seva banda, l’AMPA de l’Eixampleassegura que la seva situació no és molt millor que al Poble Nou, de fet empitjora: “al nostre barri tenim una gran demanda d’escola pública que l’oferta no pot absorbir, però en canvi tenim escoles concertades que no omplen”, sentencia Laura Porcel, Presidenta de l’AMPA de l’escola Joan Miró (Eixample Esquerra).

El tema dels bolets va començar de manera endèmica al 2011 com una mesura temporal que tenia un recorregut de sis anys, aquest any però l’Eixample ha hagut d’incorporat 5 nous bolets i el problema no s’acabarà sinó que es traslladarà a cursos superiors: “El problema es troba ara en primària però quan aquest grup de bolets superi la primària passarà a ser un problema de la secundària” i per tant, segons Porcel, no és una solució efectiva.

L’escola lliure neix amb dèficit d’espai

Foto: Hugo Fernàndez
Foto: Hugo Fernàndez

Les escoles lliures han nascut ja amb aquesta problemàtica a les seves aules. El centre dels Encants, per exemple, ja s’ha vist s’aturat en el seu primer any, deixant fora a més de. Un col·lectiu en representació d’aquesta escola no directiva s’ha movilitzat al llarg d’aquesta tarda, passant per les escoles Fructuós Gelabert, encants, Tàbor i Ramón Llull fins arribar a la Plaça Sant Jaume.

Aquests centres reivindicar que cap família es quedi sense plaça pública a l’escola o institut però, a més, que s’amplii l’oferta del model d’escola lliure, ja que la gran demanda demostra que és necessari.

http://www.fannewsclub.cat/500-persones-reivindiquen-mes-places-a-lescola-publica-davant-lajuntament/

 

[subscribe2]

Diari ARA

«Estem farts de decisions arbitràries»: 5 testimonis contra la falta de places de P3 públiques a Barcelona

Un miler de persones, entre pares i professors, s’han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume

Un miler de persones –entre pares i professors– s’han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume per protestar contra el repartiment de les noves línies obertes a les escoles públiques de Barcelona per al curs vinent –conegudes com a  ‘bolets’– davant la falta de places després de les preinscripcions. Els ‘bolets’ garanteixen que tots els alumnes tindran plaça a l’escola pública, però no necessàriament a la que els pares vulguin, opció que veuen amb neguit.

Convocats amb el suport de la Fapac, els pares demanen la construcció de noves escoles per atendre les diferents necessitats pedagògiques. Per la seva banda, els professors avisen que no es veuran capacitats per assumir el volum d’alumnes, perquè instal·lacions com el pati, els laboratoris, els menjadors o el gimnàs no poden assumir els grups nous.

Les escoles amb grups addicionals són la Fructuós Gelabert, la Ramon Llull, la Tabor i Els Llorers (totes de l’Eixample), la Barcelona (les Corts), la Turó del Cargol (Gràcia) i la Bogatell (Sant Martí).

5 testimonis de persones afectades pel repartiment de les noves línies

«Ens han ‘colat’ un altre ‘bolet’ perquè no ens vam queixar amb el primer»

Luis Alberto Vílchez, AMPA de l’Escola Ramon Llull

Luis Albert Vílchez és un pare de l’Escola Ramon Llull, que està a punt d’acollir una línia addicional per segon any consecutiu. «És el segon bolet que ens ‘colen'», es queixa, i es mostra convençut que si el Consorci d’Educació de Barcelona ho fa és perquè el curs passat no es van queixar. «Vam acceptar un ‘bolet’ per solidaritat amb la gent que no tenia plaça a l’escola pública, però un segon ja no el podrem assumir». També creu que l’òrgan que integren Generalitat i Ajuntament va aprofitar que el director estava en funcions i que la diversitat del centre impedeix organitzar protestes.

Vílchez critica que la nova línia farà minvar la qualitat del centre, perquè es massificaran equipaments com el pati, el gimnàs o el menjador. Argumenta que també falten mestres al seu centre: «Tenim 480 alumnes i 36 professors».

«Si ens toca anar a un ‘bolet’ , serà de pitjor qualitat»

Romina Pérez no té plaça a l’escola que volia

La Romina Pérez explica que va fer la preinscripció a l’escola dels Encants, però que ella i cinc famílies més no han obtingut plaça. Explica que fins al 20 de maig no sabrà a quina escola li toca anar, cosa que l’angoixa perquè es tem que li toqui un ‘bolet’. «Les escoles públiques són molt diferents entre elles, i vull que me’n toqui una que faci renovació pedagògica», explica.

Creu que la solució seria obrir escoles noves, ja sigui de nova construcció o aprofitant equipaments, perquè es pugui «donar millor resposta a les demandes de la ciutadania».

«Amb les mateixes instal·lacions haurem d’acollir 50 alumnes més»

Laura Carod, professora de l’escola Els Llorers

«Tenim un ‘bolet’ a un grup de P4 –el curs que ve P5– i l’any que ve en volen posar un altre», lamenta Laura Carod, professora d’Els Llorers. Explica que el problema serà compartir «entre un total de 8 grups unes instal·lacions pensades per a 6», un total de 50 alumnes més. A més posa de manifest que a l’Eixample «un 34% de les escoles són públiques i un 66% privades», en contrast amb un percentatge equilibrat a tot Barcelona.

Argumenta que els ‘bolets’ només són la punta de l’iceberg, i el problema –en aquest sentit– és que a l’Eixample hi falten places públiques. «Els últims cinc anys s’ha reduït un 58% el pressupost destinat a fer noves escoles, costa creure que les solucions aniran en aquest sentit», critica.

«Estem farts de decisions arbitràries»

Oriana Novau, mare a l’escola Els Llorers

«Estem angoixats per saber si tindrem plaça o no, i aleshores ens trobem una decisió arbitrària i no consensuada per posar un ‘bolet’ a l’escola», critica l’Oriana Novau. Porta un fill a primer a l’escola Els Llorers, i el germà del nen entrarà l’any que ve. L’Oriana explica que precisament «l’escola em va agradar perquè reduïa de tres línies a dues».

«Volem una escola on no hagin d’omplir fitxes ni tinguin lectures obligatòries, i no ens ho garanteixen»

Ivan Romero, pare d’una nena de tres anys

«Els ‘bolets’ són la manera que ens han donat perquè els nostres fills tinguin plaça a l’escola pública, però no ens garanteixen que serà el tipus d’escola que volem», explica l’Ivan, que desitja que la seva filla de tres anys vagi a una escola de les que s’anomenen no directives. «Vull portar-la a un lloc on els nens no hagin d’omplir fitxes ni tinguin lectures obligatòries, un tipus d’educació diferent, i no ens garanteixen que no acabarem a l’escola ordinària», lamenta.

http://www.ara.cat/societat/cinc-testimonis-manca-places-P3-escoles-publiques-Barcelona_0_1571842994.html

 

Screenshot_2016-05-08-11-35-15

mayo 8, 2016