• Anar al soterrani del subterrani marbellenc em genera certa angoixa però a la vegada, també em genera espectació. Hi haurà llum? Serem-eu molts? Podrem-eu montar una cava, o un celler? Trobarem-eu unes catacumbes? Serà un zulo? Una cova d’ós bru dels Pirineus? Hi haurà capella on poder orar? L’Oncle Buscall ens farà companyia? Se’n farà un reportatge fotogràfic o, vídeo? L’acció sortirà a la premsa? El ministeri de l’Interior n’està al cas? Uf, seguiria fent preguntes, mil. Potser que no hi vagi…

  • Finalment i, amb el cor fort, vaig decidir anar-hi. Érem tres valentes persones amb carro que ens varem envalantonar a descendir a les masmorres de La Mar Bella. Per sort ens va acollir un amable senyor amb accent australià que ja havia seleccionat TOT el que havíem de traslladar al punt de reciclatge.
    Una gran experiència que ens ha cohesionat com grup «por los siglos de los siglos, amen»!!

  • Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.