Camí escolar Espai Amic
Camí Escolar Espai Amic
Què és això del camí escolar (CE)?
Recordes quan érem petits i un dia vam haver d’encarar l’aventura de fer sols el trajecte de casa a l’escola, sense que un adult ens acompanyés? Tot i que a uns, la mare ja ens havia enviat a fer encàrrecs al colmado, a d’altres el pare ens havia manat al bar a comprar tabac —quina barra!—, i molts de nosaltres ja de ben petits havíem passat hores jugant al carrer amb els amics, aquell dia va ser, és i serà sempre un petit pas per al nen, però un gran pas per a la humanitat.
Sí, però això què té a veure amb els CE?
Ja fa sis cursos que aquesta evolució espontània té el suport del projecte de comunitat Camí Escolar Espai Amic, que té la finalitat de treballar per adaptar aquest procés natural a la Barcelona del segle XXI. Tot i que aquest projecte es va iniciar als països nòrdics als anys setanta, i a Barcelona es posà en marxa el 2000, al Poblenou no fou fins el curs 2008-2009 que s’inauguraren els primers camins escolars. Sí, som un cas excepcional, tenim un gran nombre de camíns escolars. Com que el format del projecte depèn de les característiques de l’escola, de l’AMPA i del barri, al Poblenou s’ha pogut desenvolupar i desplegar una gran xarxa de camins escolars gràcies a la implicació de catorze centres educatius: escoles bressol La Mar Xica i El Xalet de la Paperera, les escoles Acàcies, Antoni Brusi, Arenal de Llevant, Bogatell, Fluvià, Grèvol, La Llacuna, La Mar Bella, Pere IV, Vila Olímpica i Voramar i l’Institut Icària.
I com és que jo no en sabia res?
Potser perquè no tens fills o són molt petits. Aquesta iniciativa està pensada perquè els nens i nenes, a partir dels vuit anys, es comencin a plantejar la possibilitat d’anar a l’escola sense que els acompanyi un adult.
Oh, però la meva filla gran té nou anys i no m’atreveixo a deixar-la anar sola.
Bé, potser viviu lluny de l’escola o heu de travessar carrers complicats. El projecte ha treballat i treballa conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona per intentar millorar la seguretat a la via pública. Però no s’ha creat una catifa màgica o un carril especial, sinó que es tracta que els infants aprenguin els perills del carrer.
Apa, doncs si hi ha tants perills com vols que deixem anar sols els nostres fills?
És cert que hi ha carrers i punts complicats, però sempre hi ha camins alternatius més segurs per arribar a l’escola, encara que siguin una mica més llargs. A més, no es tracta que vagin sols, sinó que quedin amb altres companys que viuen a prop.
La part més visible del projecte són els indicadors de color verd que hi ha pintats a la calçada, als passos de vianants, on hi ha inscrit «camí escolar espai amic». El camí escollit és el resultat d’un estudi entre els diferents agents del projecte, identificant quins són els hàbits de les famílies a l’hora de desplaçar-se, evitant els punts conflictius i cercant alternatives.
I què passa si el meu fill té algun problema? És petit i no té mòbil.
Doncs s’ha demanat a algunes botigues i entitats del barri que siguin botigues amigues. Aquestes botigues posen en un lloc visible un adhesiu del logo CE. Si un nen els demana ajuda, tenen els telèfons de les escoles i de la Guàrdia Urbana, i els poden trucar.
No ho sé, no ho veig clar… Penso que són massa petits!
Bé, no passa res, és important que, primer de tot, ho tingueu tots clar. Cal fer les coses amb calma. De fet, el projecte també dóna molta importància a tot allò que fem els adults quan anem per la via o caminem pel carrer amb els nostres fills, ja que som el seu model. Cal que nosaltres creuem per on hi ha passos de vianants, que respectem els semàfors, etc. Només si els ho hem ensenyat primer, ells ho podran fer després. Però una cosa és clara: quan els nostres fills comencen l’institut ja no volen que els acompanyem. Per tant, més val anar preparant el terreny!
Cal dir que, a més dels infants de vuit a onze anys, que són els qui protagonitzen el projecte, hi ha la suma d’altres agents: les AMPA i les famílies; les associacions del barri (de veïns, comerciants, entitats, etc.), les direccions i el professorat de les escoles, les botigues amigues, i, finalment l’Administració municipal representada pel districte de Sant Martí (Direcció de Serveis a les Persones, el Departament d’Obres i Manteniment i la Direcció de Serveis de Territori), i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, la Direcció de Prevenció, Seguretat i Mobilitat amb la col·laboració del Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana.
Caram! Sí que està organitzada i coordinada la cosa. Com us ho feu per fer arribar el missatge?
L’AMPA fa una xerrada als nois de tercer i quart, i també informa als pares, l’escola treballa a nivell d’aula, i la Guàrdia Urbana imparteix, si s’ha demanat, una xerrada i un taller.
Veig que el projecte es pot aplicar a un concepte més ampli de comunitat, oi?
Sí, és una bona eina per fer de la ciutat un espai més humanitzat i menys contaminat. Potencia caminar, l’ús de la bicicleta i el patinet. Com diuen els hippies, viure en pau i amb amor. Una bona excusa per fer entendre que s’ha de respectar els veïns, els altres usuaris i, en definitiva, a tothom. S’aprenen uns valors que fan que sigui tot un èxit i ens omple d’alegria veure com els xiquets van sols, no només a l’escola, sinó també a les activitats extraescolars, a la biblioteca, als actes de Festa Major, bé en definitiva a tot arreu.
Marta Aragón i Roger Llorca
membres de l’Espai AMPES del Camí Escolar del Poblenou